Las lengas-culturas, motors de democracia e de desvolopament
L'actualitat o mòstra : las recomposicions geopoliticas a la favor de la mondialisacion e de la mediatisacion dels escambis, mas tanben de la crisi del sistèma nèo-liberal, suscitan un reviscòl de las aspiracions identitàrias. Se, en negatiu, aquelas se reviran per de nacionalismes xenofòbes quitament guerrièrs, las formas democraticas e progressistas, especialament sul terren regional, son, elas tanben, plan realas. Lo panorama es atal esclarit per de fulguranças, marcadas per una logica d'ensemble, a ne jutjar per l'actualitat escocesa, catalana, còrsa, cameronesa anglofòna, nèo-caledoniana, curda... D'aspiracions lingüistico-culturalas e territorialas, aclapadas fins ara jos la gestion d'aparelhs d'Estats e de mercats, tornan nàisser al grand jorn. Los/Las ciutadans/nas son incitats/das a se tornar enrasigar dins una cultura mai prigonda, dont los fondamentals son d'òrdre antropologic. Lors « armas cordialas » son las sciéncias umanas e socialas, la literatura e las arts, l'educacion escolara e populara, los mèdias, lo torisme... L'objectiu es democratisacion culturala e un desvolopament duradís, cosmopolit, segur, mas tanben auto-centrat dins lo cas de las culturas dominadas.
L'avenir dirà qual, de las fòrças de regression nacionalistas e xenofòbas o de fòrças de patz e d'inclusion, ganharà.
Dins aquel libre, los/las autors/as fan l'escomesa d'una evolucion mai armoniosa e pòrtan lor expertisa e lors experiéncias dins aquela mira. En aquesta annada declarada « annada de las lengas autoctònas » per l'UNESCO, vaquí un enjòc altermondialista màger.
Los / Las autors/as son universitaris, especialistas de las lengas o de las culturas, pedagògs practicians, franceses o d'autras originas e nacionalitats : armeniana, bèlga, brasilièra, italiana, ivoriana, marroquina, soïssa, togolesa, iemenita. Giovanni Agresti, Fares Al Ameri, Saïd Benjelloun, Philippe Blanchet, Martine Boudet, Claude Calame, Joëlle Cordesse, Gilbert Dalgalian, Gaid Evenou, Camille Gourdeau, Sílvia Maria Manfredi, Kako Nubukpo, Pierre Jérémie Piolat, Giovanni Poggeschi, Caroline Roussy, Claude Sicre, Christian Tremblay, Jean Philippe Zouogbo.
Amb la participacion de la Delegacion de la Lenga Francesa e de las Lengas de França / DGLFLF (ministèri de la Cultura) e del Caireforc Cultural Arnaud Bernard de Tolosa.
Disponible en librariá o alara sul site de l'editor : clicar aquí, una version electronica es tanben disponibla al format PDF.